CONTES QUE SONEN
Amb aquest títol s’aplega una col.lecció de contes que tenen com a denominador comú el seu sentit musical.
Es tracta d’un espectacle de petit format, de configuració variable basada en un ampli repertori que permet triar els contes més adients per al moment i les edats adequats.
Està interpretat per dos actors/músics, Marta Albir i Carles Bertrand, nucli del grup Toc de Retruc, que d’una manera amena i fresca van alternant la narració, la música i la participació del públic. Per a tot això es basen en l’experiència acumulada durant trenta-cinc anys de treball continuat amb públic infantil, en especial amb els espectacles de més gran format que amb Toc de Retruc han donat a conèixer per tot el país.
Entre el repertori de contes n’hi trobem de clàssics que han estat adaptats i per als que s’ha creat la música o cançons; d’altres de tradicionals que tenen la seva pròpia cantarella; d’altres de creació pròpia.
En tots ells es sòl crear un diàleg amb el públic, en especial pel que toca la part més musical o d’efectes de so.
FITXA TÈCNICA
Contes tradicionals amb cantarelles, ambientats amb elements plàstics i
personatges reals.
Al teatre:
Adreçat a públic familiar, recomanat per a nens i nenes de fins a 6 anys.
Durada de l’espectacle: 50 min.
Temps de muntatge/desmuntatge: 2 hores aprox.
Espai lliure per a actuar de 5 x 3 m. com a mínim
Acomesa de 30 A a 220 V a peu d’escenari, com a mínim.
A l’escola:
Adreçat a infants de 4 a 7 anys
Durada de l'espectacle: 50 min.
Temps de muntatge/desmuntatge: 45 min. aprx.
Espai: En un lloc recollit a la pròpia escola; pot ser una aula, menjador, sala de
jocs, etc.
Necessitats tècniques:
Espai lliure per actuar de 4 x 3 m.
Un endoll proper de 220 V.
Per a representar davant de públic familiar s’ha optat per aquest guió:
- Un joc de participació amb el públic inicia
l'espectacle. La Marta incita els nens a buscar en
Carles que encara no ha arribat i es deu haver
adormit. Apareix el Sol per darrera el decorat i
després un entremaliat personatge que es fa
passar per en Carles. Finalment apareix aquest
tocant el bombardino.
Una colla de titelles-animalons representa la
història-cançó coneguda com a L'herba del Poliol,
narrada per en Carles i acompanyada amb teclat,
mentre la Marta manipula.
La princesa granota és el conte que segueix.
Representat a partir d'una cançó interpretada amb
piano i clarinet, la Marta va presentant els
personatges encarnats per titelles: una princesa
convertida en granota i un príncep que haurà
de partir a la ventura per a poder-li portar un remei
que finalment aconseguirà d’un divertit Mag en
forma de cançó... Tot plegat amanit constantment
amb música directe feta amb instruments
interessants.
Aquesta història enllaça amb el conte de la Ratolina
a qui el seu pare volia casar amb el personatge més
poderós del món: hi ha un encadenament de fets en
què el Sol és vençut pel Núbol que el tapa, aquest
és vençut pel Vent que el desplaça, el Vent és
aturat per la força del Mur i aquest darrer no té cap
força davant un petit Ratolí que el rosega i rosega...
La narració és dialogada i la porten els dos actors. Hi ha tanmateix algunes sorpreses sonores en l'ambientació musical.
Una festa final amb cançons de repertori del grup,
així com d'altres conegudes habitualment a les
escoles reuneix a tots els personatges que han
aparegut al llarg de l'espectacle.
CONTES QUE SONEN està creat, dirigit i interpretat per Marta Albir i Carles Bertrand
